Qui sóc?
Hola, soc la Mireia.
Des de fa temps, la vida —i també la mort— m’han fet moltes preguntes.
I potser per això vaig estudiar filosofia: perquè necessitava entendre, posar paraules al que sentia, i buscar una mica de llum en tot allò que sovint ens costa tant de mirar de cara.
Amb els anys he entès que no es tracta tant de tenir respostes, sinó de saber acompanyar les preguntes.
Portar la filosofia a la vida real
Sempre he sentit la necessitat de baixar el pensament a terra.
De portar l’ètica i la reflexió al dia a dia, als moments que realment importen.
Per això em vaig especialitzar en bioètica i en cures pal·liatives.
Però més enllà de la formació, el que he anat aprenent és a estar present.
A escoltar de veritat.
A sostenir sense voler canviar res.
Què és per a mi ser doula de la mort
Ser doula de la mort és, sobretot, estar al costat.
És no apartar la mirada quan apareixen la fragilitat, la por o el dolor.
És poder parlar de la mort amb naturalitat, sense presses ni silencis incòmodes.
És donar espai a tot allò que necessita ser dit, plorat o compartit.
Acompanyo persones que es troben al final de la seva vida i també les seves famílies, des d’un lloc molt humà i proper.
Perquè cada història és única.
I cada manera de viure aquest procés també ho és.
El dol
També acompaño processos de dol, entenent-los més enllà de la mort: com qualsevol pèrdua significativa, des d’una separació o una amistat que s’acaba fins a processos vitals com les transicions de gènere. Sé que aquest dolor pot ser profund i, a vegades, invisible. Per això t’acompanyo amb cura i respecte, perquè puguis donar espai al que sents i trobar, a poc a poc, les teves pròpies eines per fer aquest camí una mica més lleuger.
Allò que sovint queda sense espai
Hi ha coses que, en aquests moments, queden en segon pla:
la por,
els acomiadaments que no sabem com fer,
les paraules que no arriben,
els dubtes sobre el sentit de tot plegat,
el dolor de quedar-se.
Jo soc aquí per acompanyar tot això.
El meu lloc
No substitueixo cap professional sanitari.
El meu lloc és un altre:
posar presència allà on de vegades falta temps,
crear espais de confiança,
i caminar al teu costat sense jutjar ni dirigir.
Una altra manera de mirar la mort
Crec que parlar de la mort, mirar-la de cara i acompanyar-la pot transformar la manera com vivim.
I que, fins i tot en aquest tram, hi pot haver bellesa, sentit i molta humanitat.